Vent

Tot aquest temps pensant en tu, sense notícies teves; ni tan sols t'has dignat a trucar. Frisava per veure't un altre cop, per sentir la teva olor novament. L'oblidada sensació de sentir-te arribar a poc a poc, tímidament, per després impregnar-me de tu, més de pressa, amb més força, durant més temps. En rebre't , m'adono de com et trobo a faltar, de com desitjo la teva vinguda, de com em sento quan ets aquí, amb mi. Com s'accentúen les olors, com canvies el meu prisma, com quan, com..............................

M'agrada veure't dormida i feliç entre els meus braços. Desitjo més i més de tu; et necessito.

Més bella/vella Europa

Mai abans havia estat a Praga i l'única cosa que sé dir en txec és dekují (que vol dir gràcies). Però que ningú s'equivoqui, res d'això ha estat un impediment per quedar totalment enamorat de l'infinit encant que posseeix la capital txeca. Praga és, en conjunt, una gran obra d'art on es barregen estils, formes i colors molt diversos. Per tot arreu s'hi respira un aire melancòlic, nostàlgic i romàntic que atrapa l'atent viatger des del primer moment.

De la ciutat, m'ha captivat la bellesa de les seves nombroses torres, totes elles plenes d'agulles que orgulloses es dibuixen cap al cel infinit. M'ha encisat el seu laberíntic centre històric, ple de sorprenents raconets on s'hi pot trobar des d'un sofisticat i elegant cafè a una antiga i atrotinada botiga de titelles. M'ha meravellat el seu suntuós palau reial amb la seva particular amalgama d'edificis de les èpoques medieval, moderna i contemporània. I, finalment, he deixat que el call jueu, el pont de Carles i el rellotge astronòmic em presentessin les seves credencials de patrimoni de la humanitat.

Viatger, no deixi passar l'oportunitat de conèixer Praga. La seva condició de capital europea més visitada pels catalans no és casual.

La bella/vella Europa

Sempre m'ha agradat viatjar per la vella Europa. En aquesta ocasió, he redescobert l'encisadora màgia de la senyorial Viena. La suntuositat -gairebé obscena - dels seus palaus, l'elegància barroca de les seves esglésies, l'amplitud infinita de les seves avingudes i la pau dels seus inabastables parcs. He pujat a la nòria centenària del Prater, he gaudit de la meravellosa panoràmica de la torre de la Stephandom, m'he perdut entre la seva gran oferta museística i m'he deixat perdre pel seu centre històric.

Una visita totalment imprescindible pels amants de les històriques joies que amaga l'antic i sempre sorprenent tresor europeu.

Un arrosset a Cadaqués

Pornografia verbal / mediocritat humana

La pornografia i l'erotisme són dues coses ben diferenciades, almenys en el meu diccionari personal. L'erotisme és sensual, delicat, vol el seu temps i sempre compta amb la complicitat de l'altra part. En l'erotisme el desig es va dosificant poc a poc per gaudir-ne completament i busca el plaer de totes les parts implicades. En la pornografia no hi ha sensualitat ni delicadesa, sinó brusquedat, grolleria, i egoisme. La pornografia busca el plaer ràpid i efímer per a un mateix sense importar-li si compta o no amb la complicitat de l'altra part.

Moltes vegades, la pornografia pretén presentar-se com a part de l'erotisme. D'altres, la pornografia va més enllà i es disfressa d'erotisme. Això és tant grotesc com anomenar Festival de Cinema Eròtic de Barcelona al dantesc espectacle que s'ofereix en l'esmentat certàmen.

Així com passa amb l'erotisme i la pornografia, hi ha persones que sota la màscara de la sensibilitat, el detallisme i l'amabilitat amaguen interessos egoistes i, fins i tot, perversos. Afortunadament, a aquestes persones sovint els traeixen els instints i deixen veure la seva faceta real; el depravat que duen dins. Aquestes persones, darrera uns versos més o menys coherents i unes idees més o menys estructurades, són capaces de vomitar tot un compendi de la més baixa i barroera pornografia verbal. Potser pensen que han creat quelcom especial? Un giny capaç de commoure algú? La veritat és que l'única cosa que generen és repugnància, fàstig i despreci.

Quina decepció descobrir els més baixos instints d'algunes persones, a vegades properes. La mediocritat de l'ésser humà no deixa de sorprendre'm. A vegades, fins i tot m'aclapara. Sort en tinc de tenir al meu costat una de les persones més nobles, sensibles i generoses que he conegut mai. Cadaquesenca sempre.

Sant Aniol d'Aguja (Garrotxa)

Una nit surrealista

Un lloc conegut però envoltat d'una màgia especial. Redescobrir-ne els racons amb tú, tota una aventura i un plaer pels sentits.

El vell teatre figuerenc, reconvertit ara en museu, ens atrapa des de l'inici de la visita i ens convida a descobrir tota la seva màgia i el seu misteri. L'impressionant atri - antic pati de butaques - de seguida s'apodera de les nostres ànimes. La gran cúpula geodèsica governa majestuosa tot el regne surrealista, psicodèlic i del·lirant que s'estén als seus peus.

L'obra artística surrealista es desenvolupa sobretot a través de la pintura; però també se'ns manifesta en forma de sorprenents escultures, genials escenaris i sorprenents decoracions. Hem de tenir tots els sentits ben alerta per no perdre'ns cap detall.

Poc a poc, anem desgranant cada espai, cada racó, cada particularitat... Mica en mica, ens anem deixant portar per la imaginació i l'empremta del boig, del geni; del mestre.

Un espai únic, un marc surrealista, una atmosfera genial, una companyia immillorable: una vetllada inoblidable.