Mai abans havia estat a Praga i l'única cosa que sé dir en txec és dekují (que vol dir gràcies). Però que ningú s'equivoqui, res d'això ha estat un impediment per quedar totalment enamorat de l'infinit encant que posseeix la capital txeca. Praga és, en conjunt, una gran obra d'art on es barregen estils, formes i colors molt diversos. Per tot arreu s'hi respira un aire melancòlic, nostàlgic i romàntic que atrapa l'atent viatger des del primer moment.
De la ciutat, m'ha captivat la bellesa de les seves nombroses torres, totes elles plenes d'agulles que orgulloses es dibuixen cap al cel infinit. M'ha encisat el seu laberíntic centre històric, ple de sorprenents raconets on s'hi pot trobar des d'un sofisticat i elegant cafè a una antiga i atrotinada botiga de titelles. M'ha meravellat el seu suntuós palau reial amb la seva particular amalgama d'edificis de les èpoques medieval, moderna i contemporània. I, finalment, he deixat que el call jueu, el pont de Carles i el rellotge astronòmic em presentessin les seves credencials de patrimoni de la humanitat.
Viatger, no deixi passar l'oportunitat de conèixer Praga. La seva condició de capital europea més visitada pels catalans no és casual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada