Pornografia verbal / mediocritat humana

La pornografia i l'erotisme són dues coses ben diferenciades, almenys en el meu diccionari personal. L'erotisme és sensual, delicat, vol el seu temps i sempre compta amb la complicitat de l'altra part. En l'erotisme el desig es va dosificant poc a poc per gaudir-ne completament i busca el plaer de totes les parts implicades. En la pornografia no hi ha sensualitat ni delicadesa, sinó brusquedat, grolleria, i egoisme. La pornografia busca el plaer ràpid i efímer per a un mateix sense importar-li si compta o no amb la complicitat de l'altra part.

Moltes vegades, la pornografia pretén presentar-se com a part de l'erotisme. D'altres, la pornografia va més enllà i es disfressa d'erotisme. Això és tant grotesc com anomenar Festival de Cinema Eròtic de Barcelona al dantesc espectacle que s'ofereix en l'esmentat certàmen.

Així com passa amb l'erotisme i la pornografia, hi ha persones que sota la màscara de la sensibilitat, el detallisme i l'amabilitat amaguen interessos egoistes i, fins i tot, perversos. Afortunadament, a aquestes persones sovint els traeixen els instints i deixen veure la seva faceta real; el depravat que duen dins. Aquestes persones, darrera uns versos més o menys coherents i unes idees més o menys estructurades, són capaces de vomitar tot un compendi de la més baixa i barroera pornografia verbal. Potser pensen que han creat quelcom especial? Un giny capaç de commoure algú? La veritat és que l'única cosa que generen és repugnància, fàstig i despreci.

Quina decepció descobrir els més baixos instints d'algunes persones, a vegades properes. La mediocritat de l'ésser humà no deixa de sorprendre'm. A vegades, fins i tot m'aclapara. Sort en tinc de tenir al meu costat una de les persones més nobles, sensibles i generoses que he conegut mai. Cadaquesenca sempre.