Moltes vegades, la pornografia pretén presentar-se com a part de l'erotisme. D'altres, la pornografia va més enllà i es disfressa d'erotisme. Això és tant grotesc com anomenar Festival de Cinema Eròtic de Barcelona al dantesc espectacle que s'ofereix en l'esmentat certàmen.
Així com passa amb l'erotisme i la pornografia, hi ha persones que sota la màscara de la sensibilitat, el detallisme i l'amabilitat amaguen interessos egoistes i, fins i tot, perversos. Afortunadament, a aquestes persones sovint els traeixen els instints i deixen veure la seva faceta real; el depravat que duen dins. Aquestes persones, darrera uns versos més o menys coherents i unes idees més o menys estructurades, són capaces de vomitar tot un compendi de la més baixa i barroera pornografia verbal. Potser pensen que han creat quelcom especial? Un giny capaç de commoure algú? La veritat és que l'única cosa que generen és repugnància, fàstig i despreci.
Quina decepció descobrir els més baixos instints d'algunes persones, a vegades properes. La mediocritat de l'ésser humà no deixa de sorprendre'm. A vegades, fins i tot m'aclapara. Sort en tinc de tenir al meu costat una de les persones més nobles, sensibles i generoses que he conegut mai. Cadaquesenca sempre.
El vell teatre figuerenc, reconvertit ara en museu, ens atrapa des de l'inici de la visita i ens convida a descobrir tota la seva màgia i el seu misteri. L'impressionant atri - antic pati de butaques - de seguida s'apodera de les nostres ànimes. La gran cúpula geodèsica governa majestuosa tot el regne surrealista, psicodèlic i del·lirant que s'estén als seus peus.
L'obra artística surrealista es desenvolupa sobretot a través de la pintura; però també se'ns manifesta en forma de sorprenents escultures, genials escenaris i sorprenents decoracions. Hem de tenir tots els sentits ben alerta per no perdre'ns cap detall. 
Poc a poc, anem desgranant cada espai, cada racó, cada particularitat... Mica en mica, ens anem deixant portar per la imaginació i l'empremta del boig, del geni; del mestre.
