22/7/09

La deessa dels ulls verds


No sé, amor meu, què em dones;
però una cosa tinc molt clara:
m'omple del tot i em fa molt feliç.

I és només arribar a casa teva
que ja em vull fondre en els teus braços
i embriagar-me dels teus petons.

És la teva olor sempre tan fresca,
el teu somriure infinit ple d'amor,
el sabor dels teus dolços llavis.

És el suau tacte de la teva pell,
la tendresa amb què em regales
les teves profundes mirades.

És l'esplendor de les teves cames,
la delicadesa i perenne esponjositat
de la teva indomable i morena melena...

Aquí estic, sol, escrivint aquest esbòs
i ja friso per regalar els meus sentits
amb tot el teu univers de plaers.

No sé, amor meu, què em dones,
però una sola idea m'obsesiona:
Estimar-te i no deixar mai de fer-ho.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada