S'horabaixa

Cau es sol de s'horabaixa dins s'horitzó,

damunt la mar arrissada es avions.

Cau es sol de s'horabaixa vermell i calent,

me sala i m'arengada sa pell.

Es penyassegat

i una pluja suau de pols estelar.

Cau es sol de s'horabaixa i plàcidament

sa gent se dutxa i ompl es carrers.

Cau es sol de s'horabaixa dins es meu cor,

sé que tu m'estimes i que jo t'estim més.

Una escapadeta a la mar

Cala d'aigües verdoses, modelada per la força dels elements.

La seva força t'atrapa, la seva serenor t'enamora.

Prop del Cap de Creus, immersa en la Costa més Brava.

La deessa dels ulls verds

No sé, amor meu, què em dones;
però una cosa tinc molt clara:
m'omple del tot i em fa molt feliç.

I és només arribar a casa teva
que ja em vull fondre en els teus braços
i embriagar-me dels teus petons.

És la teva olor sempre tan fresca,
el teu somriure infinit ple d'amor,
el sabor dels teus dolços llavis.

És el suau tacte de la teva pell,
la tendresa amb què em regales
les teves profundes mirades.

És l'esplendor de les teves cames,

la delicadesa i perenne esponjositat
de la teva indomable i morena melena...

Aquí estic, sol, escrivint aquest esbòs
i ja friso per regalar els meus sentits
amb tot el teu univers de plaers.

No sé, amor meu, què em dones,
però una sola idea m'obsesiona:
Estimar-te i no deixar mai de fer-ho.